Descalcificador de sal o tractament físic: comparativa punt per punt

Els dos equips s'instal·len al mateix lloc, a l'entrada general d'aigua, i prometen el mateix: que la calç deixi d'espatllar la instal·lació. Però no fan el mateix. Un descalcificador de resines retira el calci i el magnesi de l'aigua i els substitueix per sodi. Un antical físic deixa els minerals on eren i actua sobre la seva manera de cristal·litzar perquè deixin d'adherir-se.

D'aquesta diferència de principi se'n deriven totes les altres: el consum, l'abocament, el manteniment, l'espai necessari i el que costa tenir l'equip funcionant durant deu anys. Anem per parts.

Com funciona cadascun

El descalcificador de resines d'intercanvi iònic

L'aigua travessa una ampolla carregada de resina en forma sòdica. La resina té més afinitat pel calci i el magnesi que pel sodi, així que els captura i allibera sodi a canvi. L'aigua surt amb una duresa molt baixa, que és exactament el que promet l'equip.

La resina se satura. Per tornar-la a fer servir cal regenerar-la: es fa passar una salmorra concentrada que desplaça el calci retingut i retorna la resina a la seva forma sòdica. Aquest calci, juntament amb la sal sobrant, se'n va al desguàs. I així, cicle rere cicle, durant tota la vida de l'equip.

El tractament físic per vòrtex i ones

No hi ha reacció química ni medi que se saturi. La geometria interna de l'equip fa girar l'aigua sobre si mateixa en un vòrtex, un estrenyiment tipus Venturi accelera el flux, i aquesta acceleració fa vibrar el nucli d'acer inoxidable. Les ones sonicofísiques de baixa freqüència que es generen trenquen la calcita, el cristall que s'agafa a les parets, i la redueixen a una pols fina que l'aigua arrossega sense dipositar-la.

El calci continua a l'aigua. Una anàlisi posterior donarà la mateixa duresa que abans de l'equip. El que ha canviat és el seu comportament, no la seva quantitat. El mecanisme complet, pas a pas, està explicat a la pàgina de tecnologia.

El que costa cadascun mentre funciona

El preu de compra és només la meitat de la història. L'altra meitat és el que l'equip consumeix durant els deu anys següents, i és aquí on les dues tecnologies se separen del tot.

La sal

El consum depèn de la duresa d'entrada i del volum tractat. Per a un habitatge de quatre persones amb aigua de 30 °f, l'ordre de magnitud habitual és entre 50 i 150 kg de sal l'any. En un edifici d'habitatges o en un hotel la xifra es multiplica pel nombre d'usuaris, i la reposició passa de ser una tasca domèstica a ser una partida de manteniment amb la seva logística.

L'aigua de regeneració

Cada cicle de regeneració consumeix aigua per rentar la resina i arrossegar la salmorra. La proporció varia amb l'equip i el seu ajust, però se situa habitualment al voltant del 5 % o 8 % de l'aigua tractada. Sobre un consum domèstic de 120 m³ anuals són entre 6 i 10 m³ que se'n van al desguàs cada any només per mantenir l'equip operatiu.

L'electricitat i les revisions

El consum elèctric de la vàlvula i el programador és modest, però és permanent i obliga a tenir una presa al costat de l'equip. Les revisions periòdiques, en canvi, no són opcionals: cal comprovar l'ajust de duresa residual, l'estat de la resina i el funcionament de la vàlvula. En instal·lacions col·lectives se solen formalitzar en un contracte de manteniment anual.

L'abocament, que ja no és un detall

Cada regeneració envia al sanejament una salmorra carregada de clorur sòdic i del calci retirat. No existeix una via de recuperació pràctica per a aquest abocament: arriba a la depuradora, que no està dissenyada per retirar sals dissoltes, i d'allà al medi receptor. En zones amb estrès hídric o amb reutilització d'aigües regenerades l'augment de salinitat és un problema real, i alguns municipis han començat a limitar o a regular la instal·lació de descalcificadors per aquest motiu.

El tractament físic no aboca res perquè no consumeix res. No hi ha salmorra, no hi ha aigua de rentat i no hi ha residu a gestionar. En un projecte que persegueixi una certificació ambiental d'edifici, aquesta diferència es comptabilitza.

Instal·lació, espai i servituds

La servitud del desguàs condiciona més del que sembla. En una rehabilitació, o en un armari de comptadors d'un edifici existent, moltes vegades no hi ha desguàs a prop de l'entrada general i portar-n'hi un és la part cara de l'obra. L'antical físic es rosca a la canonada i no demana res més.

Quan guanya cadascun

No hi ha una resposta única, i dir el contrari seria vendre malament. Les dues tecnologies tenen el seu terreny.

Per a la immensa majoria de les instal·lacions de fontaneria, el problema que es vol resoldre és el segon. Ningú vol aigua tova en si mateixa: vol que el termo duri i que la dutxa no es tanqui.

Es poden combinar tots dos?

Sí, i és una situació freqüent quan ja hi ha un descalcificador instal·lat. L'antical físic es col·loca aigües amunt, abans del descalcificador, i no interfereix amb el seu funcionament. El que passa aleshores és que el descalcificador treballa amb una aigua que ja no incrusta, així que se li pot ajustar una duresa residual més alta i el seu consum de sal baixa.

Amb una osmosi inversa la compatibilitat és igual de directa: l'osmosi s'instal·la al punt de consum, l'antical a l'entrada general, i cadascun fa la seva feina sense destorbar l'altre.

A la pràctica, el que sol passar amb el temps és que el descalcificador deixa de semblar imprescindible i hi ha usuaris que acaben retirant-lo. És una decisió seva: la compatibilitat està garantida en qualsevol cas.