Fang i corrosió en un circuit de 23 anys: dos chillers recuperats sense químics

En un circuit tancat l'aigua no es renova, així que el que l'espatlla no és la calç sinó la corrosió: òxid de ferro i fang que viatgen amb l'aigua fins a l'equip més delicat del circuit. En una instal·lació de climatització, aquest equip és el chiller.

El cas ens arriba d'un dels nostres distribuïdors. Una instal·lació de climatització en circuit tancat, amb 23 anys d'antiguitat, en què la corrosió i el fang havien inutilitzat dos chillers. Des del juliol hi ha un antifang DRAG'EAU instal·lat al circuit, i el passat 21 d'octubre es va prendre una mostra de l'aigua. La foto de la portada ho resumeix millor que qualsevol paràgraf: a l'esquerra, l'aigua del circuit abans; a la dreta, la de després, al costat de l'equip.

Per què el fang deixa fora de servei un chiller

Un chiller, o refredadora, produeix aigua freda que circula en circuit tancat fins als fancoils i les climatitzadores de l'edifici, i torna més calenta per refredar-se un altre cop. El cor de l'equip és l'evaporador, un intercanviador de plaques o de tubs pel qual passa aquesta aigua. Els seus conductes són estrets, i això el fa molt sensible a tot el que l'aigua arrossega.

• El fang redueix el cabal. Les partícules es dipositen en filtres, vàlvules i als canals de l'evaporador. Amb menys cabal, l'interruptor de flux salta i el chiller s'atura per protegir-se.
• El dipòsit aïlla. Una capa d'òxid sobre les plaques de l'intercanviador transmet pitjor el fred: el compressor treballa més per al mateix resultat i els consums pugen.
• Risc de congelació. Amb poc cabal, l'aigua de l'evaporador es refreda massa i salta la protecció antigel. Si no salta a temps, el gel pot danyar l'intercanviador.
• Aturades en cadena. Alarmes, rearmaments, cicles curts del compressor i, al final, un equip que ja no arrenca. És el que havia passat aquí amb dues refredadores.

La resta del circuit pateix el mateix amb menys soroll: bombes que treballen contra més resistència, vàlvules que s'encallen i fancoils que refreden menys al final de cada ramal.

D'on surt tant de fang en un circuit tancat

Un circuit perfectament estanc es corroeix una mica al principi i s'estabilitza. Un de 23 anys gairebé mai no ho és: reposicions d'aigua que introdueixen oxigen, purgadors que deixen entrar aire, trams d'acer que fa dècades que són en contacte amb l'aigua i barreges de metalls que afavoreixen la corrosió galvànica. El resultat és una aigua carregada d'òxids de ferro, amb el color marró vermellós de l'ampolla de l'esquerra. Ho expliquem en detall a fangs en circuits tancats.

Què s'hi va instal·lar i com actua

Al juliol, el distribuïdor va intercalar al circuit un DS-i Antilodo amb connexió per brides. No es va afegir cap producte a l'aigua. L'equip treballa amb la mateixa energia hidràulica del circuit: la seva geometria interna fa girar el fluid en vòrtex, un estrenyiment tipus Venturi l'accelera i aquesta acceleració genera ones sonicofísiques de baixa freqüència.

Sobre les partícules d'òxid i de fang, l'efecte és mantenir-les en estat no adherent: deixen d'enganxar-se a les parets, a les plaques de l'evaporador i a les vàlvules, queden en suspensió i es retiren a les purgues. El dipòsit que ja estava adherit es va desprenent de manera gradual, en partícules fines, sense plaques que puguin obstruir un component aigües avall.

El resultat: la mostra del 21 d'octubre

Uns tres mesos després de la instal·lació, l'aigua del circuit surt transparent i el distribuïdor dona el problema per resolt, sense productes químics i sense manteniment afegit d'ara endavant. És un termini coherent amb el que veiem en circuits molt deteriorats: l'efecte s'aprecia en setmanes, i la neteja d'un circuit amb anys de corrosió acumulada porta diversos mesos.

Ho vam publicar també a LinkedIn i a Instagram. La idea que ho tanca és la nostra des del principi: fem físicament el que sempre s'ha fet químicament.

Químic o físic: què canvia en un circuit de climatització

No són incompatibles. En un circuit que ja porta tractament químic, l'habitual és instal·lar l'equip, mantenir el producte durant una transició mentre el circuit es neteja i reduir després la dosi fins a retirar-la. La comparació amb l'altre equip habitual en aquests circuits és a desfangador magnètic o tractament permanent.

Cinc senyals que l'aigua del teu circuit de fred està bruta

1. El chiller dona alarmes de cabal o d'antigel sense una causa mecànica evident.
2. Els filtres en Y es colmaten cada poc temps i surten amb fang fosc o vermellós.
3. L'aigua de la purga surt tèrbola, marró o negra.
4. Cal reposar aigua sovint: cada ompliment hi fica oxigen i alimenta la corrosió.
5. Els fancoils del final dels ramals refreden pitjor que els primers.

La prova més senzilla és la d'aquest cas: omplir una ampolla al punt més baix del circuit i mirar-la a contrallum.