Desfangador magnètic o tractament permanent: què fa cadascun

Els dos equips es munten al mateix lloc, al retorn del circuit abans de la caldera, i tots dos es venen amb la mateixa promesa: un circuit net. Però ataquen el problema en moments diferents. Un desfangador magnètic captura les partícules ferroses que ja circulen per l'aigua. Un tractament físic permanent actua sobre la capacitat d'aquestes partícules per adherir-se, i inclou efecte curatiu sobre el que ja està dipositat a les parets.

Dit de manera directa: l'un recull, l'altre impedeix que s'enganxi i desenganxa el que s'ha enganxat. No són substituts exactes, i entendre la diferència evita comprar dues vegades la mateixa funció o deixar el problema a mitges.

Què fa un desfangador magnètic i on és el seu límit

Un desfangador és un vas intercalat al retorn amb un imant potent al seu interior. L'aigua redueix la velocitat en entrar, les partícules més pesants decanten i les ferroses queden atrapades pel camp magnètic. A cada manteniment es purga el vas i es retira l'acumulat.

És un dispositiu útil i ben resolt. Els seus límits són tres, i tots importen a l'hora de decidir:

1. No evita que el fang es generi. Captura el que ja s'ha format i ja circula. La corrosió continua produint magnetita al mateix ritme.
2. No actua sobre el que està adherit. El dipòsit enganxat al fons d'un radiador o tapissant l'interior d'un intercanviador no circula, així que mai arriba al filtre.
3. Depèn que algú el purgui. Un desfangador saturat deixa de retenir i a més afegeix pèrdua de càrrega. En instal·lacions sense contracte de manteniment és fàcil que faci anys que no s'obre.

Què fa un tractament físic permanent

El DS-i actua sobre el fluid al seu pas, per la mateixa via física que l'antical: vòrtex, acceleració Venturi i ones sonicofísiques de baixa freqüència. El resultat és que les partícules en suspensió queden en un estat en què no s'adhereixen a les parets de les canonades ni als components del circuit. Deixa d'haver-hi dipòsit nou. I les mateixes ones van fragmentant el dipòsit que ja existia, que es desprèn de manera progressiva i s'evacua a les purgues.

El despreniment és gradual per disseny, no per lentitud: es busca que els dipòsits es desenganxin en partícules fines i no en plaques capaces d'obstruir una vàlvula termostàtica o un intercanviador aigües avall. En un circuit molt deteriorat el procés pot durar diversos mesos.

L'equip no consumeix res: ni electricitat, ni aigua, ni consumibles. La mateixa energia hidràulica del circuit activa el mecanisme intern.

Retenir o impedir que s'adhereixi: per què no és el mateix

La distinció sembla subtil i decideix el resultat. Un filtre treballa aigües avall del problema: espera que la partícula existeixi, es desprengui i passi pel seu vas. Un tractament permanent treballa sobre la condició que fa que la partícula s'enganxi, així que actua a tot el circuit alhora, incloses les zones per les quals l'aigua passa a poc a poc i de les quals mai s'arrossegaria res cap al filtre.

I la neteja química? I l'inhibidor?

La neteja química és una operació curativa puntual: buidar, fer circular un desincrustant i dispersant, esbandir i tornar a omplir. Deixa el circuit net aquell dia i és la millor manera de partir de zero quan l'estat és molt dolent. No preveu res: sense una mesura permanent al darrere, el circuit torna al punt de partida.

L'inhibidor de corrosió sí que és preventiu, però funciona només mentre la concentració es mantingui. Cada buidatge parcial, cada reposició d'aigua i cada intervenció la dilueixen, així que exigeix control periòdic i redosificació. A més genera una dependència de producte que en instal·lació industrial es converteix en una partida de despesa i en una gestió de residus.

Té sentit muntar-los tots dos?

Sí, en dues situacions concretes. La primera, en un circuit molt deteriorat durant la fase de neteja: mentre el DS-i va desprenent el dipòsit acumulat, un desfangador recull part d'aquest material i redueix la freqüència de purga necessària. La segona, en instal·lacions grans en què el volum de material despès durant els primers mesos justifica un punt de captura.

En una instal·lació domèstica en bon estat, muntar-los tots dos és redundant. La seqüència raonable és neteja química si cal, tractament permanent després, i desfangador només si el cas ho demana.

Gamma DS-i per calibre

L'equip s'instal·la al retorn, abans de la caldera o del generador, amb tram recte abans i després i sense soldar sobre el cos. Els detalls de muntatge i els símptomes que justifiquen intervenir són a Fangs en circuits tancats.